LeTransmuteur.Net

lespacearcenciel va dir:

El que anomenem amor i la unitat és simplement un estat de l'ésser que coneix el conflicte més intern i extern. Per posar fi a aquest conflicte, no hi ha necessitat d'un miracle, l'energia, el mestre de l'amor ... Només cal submergir-se de forma individual en el nostre ull les nostres creences i resistències que porten en la lluita. Només aquests acords tindrà com a resultat la terminació de les guerres personals i col · lectives.
Quan un ésser humà ja no està en conflicte amb si mateix, i per tant amb l'exterior, que és part del món. Ja no hi ha cap diferència entre un humà i un altre ésser humà, perquè és conscient que aquesta distinció és el nervi de la guerra.
Això s'aconsegueix humana. La fantasia sobre el concepte de l'amor i l'amor pot durar, si encara té sentit.

Sí, excepte que els daus estan carregats pels seguidors del Caos Ordo Ab, no cal oblidar tampoc ...

Excel · lent!
La comprensió d'amor a través de diverses etapes d'aprenentatge, incloent el cos de l'ànima i l'esperit.
De fet, la pel · lícula de "boles", resumeix la cosa em sembla a mi - Vostè ha tingut por ... no?
En aquesta vaig a dormir ... (Rialles ...)

A + amistats,
Hugues

Filó diu:

Big gràcies per aquest article i els comentaris de tots a continuació, tots els llums per fi! moltes gràcies
Amb molt d'amor

Kuhlan va dir:

Karen va dir: "Si vostè està realment lliure de la necessitat de ser estimat per algú és que t'estimo prou, i t'admiro ... perquè aquesta és la definició d'amor incondicional: l'amor en el destacament, sense esperar res a canvi. "
Que quedi clar ... sí he dit i repeteixo que m'importa tenir el bon gust i el que pensa de mi, que algú m'estima, no m'importa, ella m'estima No m'importa, encara que l'hi agraeixo. És terrible! Però ho és! Ca per haver deixat anar, creu-me, em deixo portar! Gràcies a Déu per aquestes experiències que em van portar a això! Llavors, com t'agrada després d'això? Només compartir el moment, sense esperar la seva felicitat de l'altra, sobre la base de la seva relació pura i simple, molt lleial, sincera i respectuosa amistat i el romanç més de llarg, és clar! És en la dreta i es mereix! He d'admetre que físicament "la necessito". Un romanç sense esperar una resposta a l'altra psycologique necessita sense haver d'esperar que ell o ella és la persona perfecta, només per tranquil · litzar un alegre intercanvi d'energia, espiritual i físic. Estem decidits a prosseguir el seu viatge junts, però pot ser que també es continuarà només ser feliç quan ets l'amo del seu cor.
Tinc molts defectes, així que no sóc un model, precisament, em diuen i jo intentant ser jo! Qui sóc jo? No, jo no m'estimes, però en concret, m'encanta el meu ésser diví, quan veig aquesta bonica casa ia l'instant, veig la bellesa en tu. Uf! Gran! Vaig decidir un dia a ser jo mateix, per realment ser jo mateix i em trobo i viure al 100% d'acord amb les meves creences en estar orgullós de mi i dins meu, on jo havia caigut, aquesta no és l'amor incondicional és la llibertat de ser i d'actuar als purs de cor. I em sento i sento i escric una alegria indestructible en la meva realitat en cada moment i per cap raó en particular i actuar de tots "sense pensar" la meva intuïció és cada vegada més poderosa i creguin-me, jo estic ple de poder l'amor diví en total. Jo no visc en un món a part i per què, la gent al carrer vénen kiss em? Em disculpen però des del meu punt de vista, ells són els que són estranys! Jo només vull ser jo mateixa sense racisme cultural o el biaix de gènere a tots, sense prejudicis. Comprendre, que vol que patim aquests format per fer-nos ser manipulat! Després d'anys d'investigació, els descobriments, el treball i la lluita, crec que ara lliurement i tirar de vostè la meva realitat com jo ho veig convenient. M'agradaria fer seves les paraules del cantant de Gilles Servat: la vergonya que pesava, no teníem merescut des de fa molt temps hem estat d'embriaguesa, ara hem tirat!
Jo diria que això de la bondat, si vostè pensa que les dones són això o allò o per contra que els homes són això o allò! Acceptar dir al món: el teu desig és la meva comanda i s'acaba amb el company o la companya de la qual es temia i la seva creença limitant s'enfortirà.

Espero que la seva indugence si jo era maldestre

alainaparis va dir:

Aquí, he llegit l'article en l'esquema. M'inspiro en tot el moviment diari de la Nova Era i al final, i el seu cor té objectius clars per integrar millor l'ego o el jo i les seves fraccions, de manera que cada redevenienne un individu per tornar a la Self Control , l'amor fraternal, igualitària i lliure en la consciència de cada un i deixar que el portar el corrent a veure el que la situació requereix i actuar de les nostres vides i no proacter o réacter en els nostres llaços col · lectius, social i familiar . D'acord amb les referències dels mestres de saviesa, el jo és capaç d'auto-sacrifici per a la unificació de tots. Segons khrisnimurti, savi eminent que era un dia abans de les Nacions Unides i per tant reconegut pel humanists'm dient, hem de morir a nosaltres mateixos en cada moment de la nostra vida, no per recordar els nostres records i en el cicle psicològic de la vida i la mort reneix moment a moment a viure en la veritat per crear activament les nostres vides. Aquesta és la teoria. bé. Ara mira a la seva vida diària. Tots estem aquí a la llengua francesa actual o almenys amb un inconscient col · lectiu molt fort i resistent, prenent prestada una gran quantitat de prejudicis, estereotips, perquè lluito, però no estic feliç, m'encanta, j no com ell, la ideologia de la "hem de fer i ser, no els altres, salvadors, víctimes, botxins. Per descomptat, aquí, cada un de nosaltres, incloent a la ideologia dominant del sincretisme del New Age i el fet que ressona en els nostres cors, però quantes persones perceben que aquesta ideologia està monopolitzat per xarlatans que només busquen enriquir-se a si mateixos d'aquest moviment. Vaig tenir l'oportunitat d'un dia per anar a una reunió terapèutica. El llibre "conversa amb els déus" de Neale Donald Walsh va fer seguidors a França i els representants francesos d'aquest moviment són un terapeuta i el seu marit, l'advocat que tenen el cap de setmana regular de sessions de psico de la comunitat on tothom li encanta . Així que vaig anar allà, érem una dotzena de persones allà i jo al · lucinava total. Cada un expressa el seu malestar personal amb el seu ego, sinó dolor en un malentès sobre l'origen d'aquest malestar i m'havia cridat el terapeuta va donar la seva interpretació de la superfície de cada un amb somnis del que havia après en els llibres i cada un validat que l'escoltaven, ja que és bastant clar que el simbolisme dels somnis que són una cosa molt personal que pot entendre'ns a nosaltres mateixos i ningú més que no podem descodificar sense fer en el aproximada. La nostra necessitat inconscient de ser comprès i reconegut, però si ho llegim de la placa, que farà tot el necessari en el futur per recordar-nos la nostra interpretació errònia que complica més el missatge a la mateixa Si cal girar el càncer si la reconeixem i que no estem en els rails de la vida natural i la nostra missió aquí a la terra. El meu enuig real, és percebre la quantitat de nadons amb l'aigua bruta que la nostra història des del començament de la humanitat lloc. Que plorar la pèrdua de les idees en aquesta divisió intestí que sabem des del principi. Ens van dir que l'al · legoria de la caverna de Plató? Ella diu que al principi no tenim consciència de nosaltres mateixos i per tant som innocents, fins i tot si pateixen sense saber per què. Una vegada que sabem que no hi ha llum que comencen un viatge que ens fa ignorants fins que ens tornem hipotèticament podria estar despert. Per a això, fem servir els llibres, la informació de qualsevol tipus i tractem de validar en les nostres vides i sobretot com un aprenent de bruixot que tractem de transmetre l'amor dels altres. Aquesta era la meva carrera i sempre és molt més caòtica. Tom prestat la veritat i la recerca de la veritat per tant, enfrontar la realitat i el conflicte, aprenc, llegeixo i tracte de trobar les claus per alleujar el conflicte entorn al meu voltant. meus pares, el meu ex, la meva dona, els meus tres filles, una discapacitat, llevat que tinc per ara cap influència en la meva família amb les eines d'anàlisi transaccional, PNL, la teràpia cognitiu-conductual i neuro , el budisme, la recerca d'un mateix amb els mestres de saviesa, les religions tradicionals i el moviment múltiple que podria integrar totes les persones es divideixen, separen a si mateixos i als altres. Pel que Sasse, tots volem una societat inclusiva on tothom pugui exercir el seu talent natural i se sent en el lloc correcte. Aquesta no és la realitat. El món és meu i jo sóc el món i és veritat per a tot ésser humà que té un cor, que ens porta necessàriament a una divisió entre el que hauria de ser i el que és. Puc veure el moviment de la Nova Era, i ara què és el que veig en els actes. Un enfortiment de la comunitat, l'esperança i un món de ficció nova es materialitza en la nostra música surant en la nostra relació amb la natura verda, oracions i bones intencions per a la humanitat projecta en l'espai astral, amb l'expectativa que el que la matriu escoltar i respondre, al nostre parer, de la nostra cultura els mitjans de comunicació amb els nostres àngels i les fonts internes de calor. Tot això pot ser beneficiós per a la nostra organització, la nostra consciència, ens dóna el descans de l'ànima però, com són les teves accions diàries? Tens l'oportunitat d'estar concentrat i atent al món real i material? Està unit o dividit? Seguim en el món virtual d'Internet com un prisma amb la fantasia i potser el projecte HAARP real d'escoltar i riure amb nosaltres probablement la nostra llibertat espiritual pseudo. Què passa amb les manifestacions i reunions per sensibilitzar els ciutadans i ratificar positius eines eficaces per a tothom amb la finalitat de conquistar a una millor democràcia i una visió responsable dels reptes del futur que ens succeeixen. il est dit dans l'article « En dehors de l'état de grâce illusoire de l'amour, il ne se passe rien. La humanitat no és més de suport i meditadors continuar, conscient o inconscientment, per alimentar les seves frustracions i la ira a l'interior. Ce que nous nommons unité ou amour est simplement un état d'être qui ne connait plus le conflit intérieur et extérieur. Per posar fi a aquest conflicte, no hi ha necessitat d'un miracle, l'energia, el mestre de l'amor ... Només cal submergir-se de forma individual en el nostre ull les nostres creences i resistències que porten en la lluita. Seules ces compréhensions entraineront la cessation de nos guerres personnelles et collectives.Lorsqu'un humain n'est plus en conflit avec lui-même, et par conséquent avec l'extérieur, il fait partie intégrante du monde. Il ne fait plus la moindre différence entre un être humain et un autre être humain, car il est conscient que cette distinction est le nerf de la guerre. Cet humain est accompli. Il ne fantasme plus sur le concept de l'amour et peut enfin aimer, si cela a encore du sens. "
Et après ? Une fois ce travail fait ? Que devant nous faire ? Comment agir pour nos proches non éveillés et toujours divisés ?

MattDieu dit :

Ce texte sonne de plus en plus vrai avec tout ce que j'ai pu voir dans cette vie pour le moment afin d'atteindre le « Bonheur inconditionnel ».

Et comme le dit karen pour ce cher Alain, mais je vais le redire autrement ; la vie est un « jeu », une suite d'actes et de conséquences, rien de bon, rien de mauvais. Soyons observateur de ce plateau de jeu où tout le monde à sa place, tout a un sens, il n'ya rien à justifier.

Et puis Alain, je pense que si tu « atteins » l'état d'Amour inconditionnel, tu ne te poses plus la question de comment éveiller les gens « non éveillés » autour de toi, tu ne vois plus de malheur ni de bonheur (au sens j'ai connu du malheur donc j'ai connu du bonheur), je pense sincèrement que cet état est même indéfinissable avec des mots, un mélange des sens, des énergies et de la matière.

Bonne balade à vous

MattDieu, un Dieu parmi les Dieux et Dieu

Olivier dit :

Je me permet un commentaire à la lecture de l'intervention de MattDieu.

En effet, la fin du conflit avec l'extérieur et l'intérieur mène à une conscience de soi tellement affinée qu'elle n'est plus définissable. Ce n'est donc plus ce que nous pouvons nommer, avec une certaine ignorance, de l'amour inconditionnel. Car ce terme est encore une définition.
Cela pose les questions suivantes : si ce que nous sommes n'est pas définissable, avons-nous quelque chose à chercher ? Pouvons-nous trouver quelque chose que nous ne pouvons nommer ? Les termes utilisés dans la spiritualité (dieu, amour, unité, éternité, corps et coeur, énergies, dimension, lumière,…) ont-il du sens ou nous mènent-ils vers quelque chose de connu qui n'est pas ce que nous sommes ? N'aurions-nous en définitive qu'à sortir de toutes nos croyances pour nous vivre?
Bonnes réflexions à tous,
Fraternellement.

Kohlan dit :

Chers amis,

Oui, j'ai rencontré des gens qui utilisent leur savoir pour faire de l'argent et je leur ai envoyé de sévères lettres de remontrance même si inutiles en apparence !!! Celui qui fait payer, crois avoir le savoir et il se bloque de recevoir d'avantage ! Ils auront, croyez moi à en répondre devant la loi divine car Si il ya une personne qui a la solution pour nous, C'est bien nous, et c'est tout !!! Nous sommes chacun, une manifestation de dieu sur terre !! Il ya même des hommes qui viennent à ce type de réunion de love love spirituel dans le but trouver une relation de courte durée et bien peu honnête sous leur couverture d'êtres ouverts… duplicité et mensonge et utilisation de l'autre, la femme en l'occurrence. J'en ai les preuves si vous le souhaitez (je boue en voyant cela!!). Cependant, pour vous réconforter (lol), je vous invite à cette réflexion, quand une situation ou une personne me déplait, je dois d'abord reconnaître que c'est moi qui l'ai attirée dans ma vie, donc, malgré la colère qu'elles déclenchent (Kohlan le bouillant…je t'enlève des mots de la bouche, chère Karen Na !! hihi Non mais… lol), il me faut donc mieux modérer mes réactions puis prendre conscience que j'y suis pour quelque chose, que j'ai autorisé inconsciemment que cette situation se produise dans ma vie. L'énergie coule ou l'attention va… MAIS attention surtout pas d'autocritique, c'est inutile et cela reviendrait à alimenter par ces pensées négatives son propre karma… concentrons nous sur de nouvelles pensées et tournons nous vers un nouvel avenir. L'observation de soi doit se faire avec neutralité et sans être ressassée. Me fais je bien comprendre ?? Bon, pour ceux et celles qui suivent… lol, la suite…
Donc quand une personne me sort pas les yeux ce que je fais ? Je PRIE SINCÈREMENT POUR SON BONHEUR, malgré ma forte envie, tout aussi sincère de lui tordre le cou au début… (c'est tout moi…) et même je fais quelque chose pour l'aider concrètement ou contribuer positivement à quelque chose qui compte pour lui. Alors en conséquence, des tas de choses positives et magnifiques arrivent dans ma vie et parfois même, la personne concernée devient apaisée et même positive à mon égard et ressent mon humanité. La personne change ou elle ne change pas, je ne sais pas !! Ceci ne me concerne pas. Ainsi, je pense que la Paix entre les humains, ce n'est pas pas simplement de philosopher avec bon ton et bienséance !! Bien sur des fois, je pète un câble (les êtres sans humour et parfaits, moi je m'en méfie, pas vous ?) mais ensuite, je comprends que ce n'est pas la solution et prie sincèrement TRÈS sincèrement en souhaitant que la personne réalise son rêve, trouve du bonheur dans sa vie.
Ma vie est merveilleuse, j'ai été éduqué 7 ans par des bouddhistes japonais (gratuitement) puis ensuite depuis 1 an, j'ai rencontré un maitre qui enseigne (gratuitement aussi) et nous fait vivre ce qui est décrit dans la prophétie des anges. Je remercie Dieu chaque seconde et vis sa puissance et sa magie infinie, concrètement dans ma vie et comme cette terre est belle !! Je vois la beauté des uns et des unes et m'émerveille tout simplement ! Je suis là pour éveiller votre beauté, la mienne par conséquence, laissons là, vos et mes défauts, c'est cela partager un même coeur. Que j'ai raison ou non, je vous rabaisse, au yeux de l'univers alors je me rabaisse, si je vous élève, je m'élève au yeux de l'univers.
Je voudrais vous expliquer que vous donner une technique c'est vous programmer… vous méritez mieux !! Pour ceux qui recherche un maitre éclairé, voici ma réponse : Comment pouvez vous savoir que ce maitre est éclairé ? Et quelle importance cela at-il ? Vous savez si vous désirez trop vivement une chose, vous risquez d'avoir des problèmes. De plus, si j'étais éclairé et que vous m'écoutiez parce que je suis éclairé, vous auriez un gros problème. Voulez vous vraiment UN LAVAGE de cerveau par quelqu'un qui est éclairé ? On peut se faire endoctriné par n'importe qui, ne croyez vous pas ? Quelle importance que quelqu'un soit éclairé ou pas ? MAIS VOILA NOUS VOULONS nous appuyer sur quelqu'un tout est là et de préférence sur celui qui selon nous est arrivé au but !!! Cela nous donne de l'espoir, vous voulez espérer en des choses meilleures que celles que vous avez

CE QUE VOUS NE SAVEZ PAS c'est que VOUS POSSÉDEZ DÉJÀ CES CHOSES !
Pourquoi ne pas vous concentrez sur le présent à la place d'espérer en un avenir meilleur ?

Amitiés
Excuse Karen de t'avoir chahutée c'est bien pour rire un peu.
Merci aussi de ton humour, c'est sympa.

alainaparis dit :

D'acord amb la nostra llegenda i el nostre viatge interior, que sens dubte ha de tendir a l'escolta, la recerca intel · ligent i sempre de la il · luminació. Em recorda a una metàfora més famosa: el savi assenyala la lluna per el deixeble i el deixeble mira el dit. Diverses idees estan sorgint per a mi. El deixeble que té al principi del seu caminada a les muntanyes necessàriament un model, una guia? Cal condemnar els savis sabent que el deixeble no ocorren amb rapidesa i que el savi també ho sap i que normalment pot savis per entendre l'error del deixeble que també podria haver estat de Descartes. M'explico, en aquesta història que il · lumina l'escena? Aquest és el deixeble. És la pantalla tallada i difondre la llum, però és un monument memorial amb la seva contaminació química de la informació retinguda en la seva vida passada i per tant no verge, pensava en el present per aprendre d'aquesta escena. Què pot fer aquest savi que sap inicialment que el deixeble rep una foto, imprimir i fer front a aquesta situació no ha de fer error de posició. Creu vostè que el veritable savi indica que la muntanya no és però existeix. Com la saviesa col · lectiva podria descriure el que la muntanya no ho és? Perquè encara que tots els camins a Roma, hi ha certs camins que ens van portar a un carreró sense sortida, on no podia trobar una llavor d'útils que han frenat el fet que seguim aquesta joia amb nosaltres. En què o de qui o quins somnis que ens impedeixen creuar els nostres experiments, mostrem les nostres targetes que romanen en la memòria privada per il · luminar el camí i per suavitzar la dificultat per als altres. Seguim les pistes i les responsabilitats. Em sembla molt útil i interessant, ja que podíem unir-nos per burlar-se dels manuals dels nostres errors del passat en no permetre que cap nadó amb l'aigua del bany. Els nostres records són al meu entendre, essencial per a l'interior i exterior i no només els nostres pensaments. Que per tant no vol ser un gra de sal, un gra d'arròs, un gra de sorra? De fet, he descobert aquest matí a les paraules de Maxime Le Forestier i com jo crec que tot està interconnectat, jo volia que les cançons que vostè busca en el miracle de la xarxa i, oh, hi ha dues cançons de dos artistes diferents sota el mateix títol que col · lectivament puguem donar resposta a la nostra adreça:
Lletres de cançons MAP - Grain D'Sal
Lletres de Maxime Le Forestier - gra de sal

L'espiral dinàmica de Don Beck ens diu que estem a només 1% de la població mundial per buscar la singularitat, però és el que l'1% de la població que realment uneix a promulgar una creativitat eficaç per al benefici d'una major 99% restant on tothom es neteja a la porta de casa és possible? Per la meva banda jo sempre tinc una casa i viu a París i jo sóc un editor de vídeo per la televisió durant 16 anys.

elementaire01 va dir:

La vida és un Sopar (s), per tu per entendre el significat.

Kuhlan va dir:

@ Alain (anomenat "Paris" ...) "I què? Quan aquesta feina? Què hem de fer? Què fer pels nostres éssers estimats segueix despert i no dividida? "

El meu amic, vaig tractar de respondre a temps a aquest tipus de pregunta que vaig formular a la final.

Jo, en aquest moment, en el meu cor, tanta alegria, tota la resta s'ha convertit en tan lleuger que no podia respondre a aquesta pregunta! I meravella venir a veure perquè jo estava preparat. Vaig veure els arbres em enlluernen i em protegeixi de la llum divina.
La felicitat és el que aquesta reunió ja no era necessari,
Seguia sent important per portar al meu voltant, l'humor, l'alegria, i no tenir por de ser o no, de bon gust. Vine com un gran sol!

Quant als meus parents que volien romandre en la seva elecció i, possiblement, m'impedeix ser jo i viure els meus somnis amb paraules negatives o descomptes sobre la meva persona, he decidit. Dur. Vostè ha de saber deixar anar. És la meva experiència aquí no em penedeixo.

És difícil escapar de l'esclavitud i que un pensa que és lliure!

Deslliureu-me de tots els meus creences errònies, personalment, em va prendre 10 anys. Un viatge a la vegada terrible i bella. Recolzat (de vegades usada) per Déu i un àngel de llum.

Volia dir-te que estic molt en ment i que la meva veu ... El riure és el favorit.

"Però, què farem amb tot això la felicitat? El amagar o callar! "

alainaparis va dir:

Kuhlan. ¿Ha llegit alguna vegada Krishnamurti i saps el seu origen? Després de rebre un ensenyament teosòfica i s'incorporen al Maitreya primer lloc, va acabar rebutjant tot això pel món per explicar la naturalesa del conflicte per estar sempre en harmonia amb tothom. Personalment, en la meva vida quotidiana, em abraçada a tot el que ve perquè jo vaig acabar el meu Déu o els àngels en mi. De tota manera la representació fora. Déu i els àngels no tenen absolutament cap necessitat de reconeixement. Déu o els àngels són només motor. Aquesta és la meva essència. Independentment de les emocions, els instints, la intuïció, la sincronicitat exterior trobem, som nosaltres els que fem la feina amb una línia de terra, el que la situació ho requereixi. Com menja un elefant? peça per peça. Puc preguntar què fer pels nostres éssers estimats no il · luminades? Un nadó en néixer i no se separa per la nostra educació, es troba que ha de ser per convertir-se en autònom i potser es tria només després de l'elecció de la singularitat d'ell, si els seus pensaments, el món , l'obra de la casualitat creix. Crec que això és bastant anàleg a la creació de l'univers, excepte que l'univers està en expansió i per tant científicament la divisió cel · lular i atòmica. No podem conèixer que en relació l'un a l'altre, i sempre en la posició baixa. On jo estic, el cicle és non-séparation/séparation. L'ego i l'ego no és i vull que tots entenguin, per pensar-hi. Vostè pot silenciar els temors que quan els asseguren. Un ésser il · luminat ja no tenen por o temor, o almenys por als altres no impedeix que més sentit pensar en un just, bo i bell i per tant un acte materialitzin. I així, vostè es converteix en un dels pares i exercir la tasca dels pares i persones dividides són fills únics. I a continuació, la qualitat de la comunicació és essencial, que van des superficial a profunda. Vaig a explicar com khrisna va dir: Jo sóc el món i el món sóc jo. Estem a l'empresa pel que són tots els membres de la societat. I si em diu que també cal deixar de banda la nostra deixar anar? Es posa 10 anys per fer un viatge terrible i bella, normal per a un navegador, però no podem fer com els mapes dels exploradors perquè els nostres fills viuen allà no estan tan preocupats com nosaltres ser. Fet que la societat industrial? A més de proporcionar les necessitats bàsiques, ella fa les joguines, que fabrica els vestits i igual que tota la fabricació, no són perjudicials, el que ens fa addictes. Els neuròlegs estan d'acord que l'addicció està en el sistema límbic i que s'ajusta hàbits i la consciència en aquest cas, un respir. Aquesta addicció, per part meva he pogut trobar, no només en les drogues, en dogmes, en les religions, en les guerres, en els cosmètics, sinó també en l'espiritualitat esotèrica, etc ... Gandhi va dir, "viu com si morís demà i aprèn com si fossis etern, pot expandir la seva consciència, que és en la neoescorça. " Quan vostè observa un arbre i que estan en comunió amb aquest arbre, li va caure una part de l'escena per esdevenir un amb ell? Per la meva part, no. Per què rebutjar la part del món a ser un amb ell? l'home és un dissenyador, un jardiner, un fabricant d'eines, amb els conceptes d'interior i exterior amb jardins interiors i exteriors amb eines dins i fora i aquestes dimensions són eterns com l'home existeix i que podem inventar i renovar aquest quan mirem, contemplem, que es mesura, s'analitza, es calcula, s'han previst, un cap de cor i les mans al seu servei. De fet, la visió de futur no m'interessa molt poc. El que em motiva és organitzar i explicar les històries del passat de la humanitat amb el seu interior i l'exterior, el seu present, i no hi haurà més diversitat, hi haurà més opcions, hi haurà més models per c és el model que construeix el nen en les decisions que pren, i no al revés per a la major part del temps. La transició del son en despertar és ara una mica massa caòtic pel meu gust i per tant preocupa els somiadors. Si us plau escrigui les seves memòries i el que has après per florir experiències passades servir d'exemple per als altres. La meva història no compta, però només una multitud de la història, sí.

Kuhlan va dir:

Estimats amics, els seus textos més enllà de la meva intel · ligència i li prego que em perdonis. Jo sé que Déu hi és perquè jo buscava coses com un boig sense cap por i han posat a prova la fe sense límit (35 anys de lluita amb Déu si més no, necessàriament crea vincles LOL) i viu Ara miracles: si no és Déu qui va fer aquests miracles és això? Espero que no? No perquè no li importa francament por! De moment, tenint en compte la màgia extrema de la meva vida, m'agrada pensar que no estic sol. Cada dia estic fent alguna cosa concreta per al bé. Potser sóc cursi. És una pena, vaja, sens dubte optar perquè em quedi i em trobo cada dia i gràcies a mi mateix per a l'aventura.
Només vull seguir endavant amb les meves conviccions i lluitar pel naixement d'aquest nou món (Em va semblar que era el tema de la pàgina ...). I què si sóc l'últim samurai hihi!

Alain, no es pot executar vida de la gent, saps? No et preocupis per l'altre costat perquè ells segueixen el seu camí. Anem a confiar-hi, el nen necessita confiança per créixer!

(Si et dic que és Déu qui m'acaba de dir que per a tu, et burles de mi eh? Bé, no vaig dir res ...)

Kuhlan
va dir Kasumoto

Kuhlan va dir:

Karen, jo sóc una persona tímida i vaig a expressar el meu respecte, no m'atreveixo dir-te que t'agrada massa, li agraeixo per la seva amabilitat per dir unes paraules a un, un o l'altre. Estic commogut per la dolçor i la gràcia del que expresses en aquest lloc. Gràcies per ser-hi per a tots nosaltres, amb la seva presència, de vegades tranquil, de vegades divertit, de vegades savi. Vostè és el nostre raig de sol.

Atentament.